dijous, 8 de juliol del 2010

Bocins de calma


Bocins de calma,
trossets de pau,
complicitats.
Sense paraules
ens transmetem somriures
amb la mirada.

Amb rovells al cor

Amb rovells al cor,
la mar a distància,
replego bocins de calma i acants assedegats.
Refem l'aigua i l'escuma
amb glops de besades.

La delícia de l'escuma

( seguint L'escuma de lolita i la delícia deomisenca)

La delícia de l'escuma del mar i la cervesa
em treuen del malson i somio que somio
la veu del teu silenci..... i el silenci, de la teva veu
em porta a un món on tot és possible
un món d'escuma i delícia on  el desamor no hi és....

Un món que neix al voltant d'un nom
un nom que és un món a l'inrevés, un món nou
no pas buit , on no es té set  perquè l'escuma
emplena , sacia ,omple, ordena i satisfà
delícia utòpica, somni somniat ....una delícia!

Delícia

[seguint lolita lagarto]

Veu escumosa del silenci,
La teva veu és bressol
Per al meu món nounat.

Colliré flors i dubtes,
Núvols de pluja grisos,
I escamparé arreu la tempesta.

He pogut estimar-te,
Amb la flonja delícia
De somniar despert.

I ara vetllo el malson.



d.

escuma

......Seguint l'Elvira.....



escuma
de rialles
d'onades
que no volen
em du
el silenci
de la teva veu

Temps de prunes



Bum bum
bum bum
Sístole diàstole!
Com em batega el cor pensant en el temps de les prunes.



"Et menjaré les prunes
totes les prunes de l'hort
les que són com el teu cor
les vermelles i les grogues
les verdes i les dolces
les que guardes a les faldes.

I quan descobreixo el que amagues
se't posen les galtes com prunes
de coca dolça i de colors..."

SÍSTOLE

(Tot seguint la diàstole )

Aquest món pintat de color d'uns llavis
s'ha contret en un mig somriure irònic...
a destemps i a contratemps un batec solitari
s'ha despenjat d'aquest ball harmònic....

Sístole i diàstole....alfa i omega...silenci i mots
segueixo pel camí dels versos sensibles
una estela d'escuma que va deixant  rialles...

No hi ha sístole sense diàstole.

Diàstole

 
Del color dels teus llavis.
Així he creat el món que, avui,
He d'abandonar mentre m'esqueixo
-Fill del dolor, gest d'un cor estèril-.

Galàxies i itineraris seculars,
Indrets que han quedat per conèixer,
Paraules que s'han d'oblidar
Per no haver estat pronunciades.

Avui agafo la paleta i els pinzells.
Necessito un arc de Sant Martí sencer
Per esborrar l'empremta dels teus besos
En l'exigu món que m'emporto i em queda.



d.

Constel·lacions

Constel.lacions

Dibuixar mapes
de galàxies desconegudes
resseguint constel·lacions
epidèrmiques 
amb la brisa
del color dels llavis.

Ara


Recorrerem camins insospitats
intentarem donar sentit a les galàxies
mes l'única certesa que ens empara
és que ara som ací.
Vivim, doncs, l'ara.
Encara no hem aprés
que demà no existeix?

Galàxies


El ventre  confortable  
del cosmos  ens espera,
mentre  ell ens  embolcalla 
i  ens transforma en dos astres
nosaltres  donarem 
sentit a les  galàxies.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons