divendres, 23 de juliol de 2010

sorra


He somiat un desert inmens,
i a la bossa, buscant aigua,
he trobat, tan sols, un vell rellotge de sorra
buit i foradat,
mut testimoni de passats i oblits
-ironies dels somnis, sarcasme i burla-
amorosament, he omplert el vidre,
per no perdre l’esperança
de controlar el temps
-absurd pensament, el temps s’escola-

Entre els rebrecs dels llençols
uns reguerons de sorra roja
m’amanyagaven la pell
un fregadís petitó, neteja antiga
m’ha deixat un record a les cames,
tacte de seda a les mans
un bocí de temps robat
:
(seguint Gabriel B, i el seu poema "com puc aturar la sorra del temps"

2 comentaris:

  1. M'enduc els rebrecs dels llençols, no... no pas per planxar-los, eh? :)

    ResponElimina
  2. Res de controlar el temps...o si!
    Un petó de bona nit, zel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons