divendres, 23 de juliol de 2010

Quan menjàvem miravolants...

[seguint el Pere i el seu "temps de prunes" publicat el dia 09/07/10]
Quan menjàvem miravolants...*

Quan menjàvem miravolants
tots el miravolants de l'hort
el cor ens bategava massa,
potser massa fort...
No hi havia temps ni esperes;
tot era una avorrida tarda
de juny fins a setembre
el món era inabastable.

I el cor encara em batega
quan recordo el temps de les prunes.
L'hort de l'avi ara és una parcel·la
i els pruners ara són runes.
Però en el meu món sempre hi haurà un racó
per aquell món de fruits dolços:
pressecs, prunes i albercocs...
mmm! miravolants dolços, petits i nets
miravolants madurs que s'han perdut en el temps.


*mirabolà o miravolant: fruit de la prunera de fulla vermella. Molt semblant a una pruna petita, globós, de cua força llarga i pela vermellosa o groguenca. Fa uns 2-3 centímetres de diàmetre. És consumeix fresc ja que té un sabor dolç. Tipus de pruna que es conrea a algunes poblacions del Parc Agrari del Baix Llobregat.

4 comentaris:

  1. Ostres, vas a pinyó fix, bé, però jo he seguit l'anterior, no et fa res, oi? Preciós, no coneixia aquest nom!

    ResponElimina
  2. un poema ple de sensacions... mmm...

    ResponElimina
  3. Molt bé, si senyor!
    Versos nostàlgics, a mi també em batega el cor quan recordo aquells temps de les prunes.

    Bona nit Gabriel.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons