divendres, 23 de juliol del 2010

Entre els rebrecs dels llençols

Entre  els rebrecs  dels llençols
fregadís de cames
sota el color  de la  nit
la pell tan blanca
dintre  la volta del temps
minuts bateguen
en la humitat  de les  pells
llavis  festegen
dins l'estimball del plaer
tremolors neixen.

8 comentaris:

  1. Bon tombant cap a l'amor més plaent, carme...jo es veu que necessito sensacions més...un peeling, potser?

    ResponElimina
  2. Després del peeling... poden venir altres sensacions, una cosa després de l'altra. :)

    Petonets, bonica!

    ResponElimina
  3. Carme, sense endreçar els teus llençols, em proposo a rebregar-los un xic mes.
    Et prec la frase (amb permis)

    ResponElimina
  4. Em sap greu Mon ens hem creuat mentre escrivíem...jo també li he robat els mateixos mots!

    ResponElimina
  5. Carme...jo anava a seguir, he agafat la màquina de fer fotos, he despenjat una fotografía que m'estimo molt i ara veig que...però vaja que us seguiré una mica a tots...Al Mon, a l'Elvira...

    ResponElimina
  6. Ei! em semblen unes rebregades genials... cadacú a lka seva manera. Gràcies... ja venia de la Zel, unes paraules amb èxit!

    ResponElimina
  7. [seguiment extraoficial]

    Crisàlide

    A l'estimball dels teus llavis,
    Prenc aire i retinc l'equilibri,
    El tènue equilibri més fràgil
    Que pugui existir en la Terra.

    Descric efímeres òrbites i paràboles
    Impossibles, dibuixo gargots
    Damunt de l'escorça dels arbres
    Perquè tothom sàpiga els meus batecs.

    El cor, encenall del teu cos de crisàlide,
    Es queixa mentre l'esqueixes
    Amb veu de flonjor extrema, de tristesa
    Errant com la darrera de les passes.

    I dubto, perquè existeixo, entre
    Viure ferit o sobreviure a la ferida.



    d.

    ResponElimina
  8. Apa, però no és el teu últim poema, sinó l'antepenúltim. Encara que l'últim no té etiquetes... ;)


    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons