dijous, 8 de juliol de 2010

Bocins de calma


Bocins de calma,
trossets de pau,
complicitats.
Sense paraules
ens transmetem somriures
amb la mirada.

6 comentaris:

  1. Gràcies Assumpta per replegar-los i desplegar-los!
    I un somriure, també!

    ResponElimina
  2. És molt bonic, Assumpta!

    Em costa de trobar una imatge... hi pensaré!

    ResponElimina
  3. i tu deies que no en sabies? si ets una poeta!

    ResponElimina
  4. FANAL BLAU.- És que ho he trobat tan senzill i bonic al mateix temps! ;-)

    CARME.- Moltes gràcies! ;-) Si trobessis un dibuix teu que hi anés bé m'agradaria molt :-)

    ELVIRA FR.- Tu sí que ho ets!! ;-) Sempre t'havia llegit els posts i ara estic meravellada de com escrius poesia!! Però molt! :-)

    ResponElimina
  5. seguiment extraoficial:

    Agònica

    Per si agonitzo,
    Deixo que el meu món creixi
    Sense paraules,

    Amb la certesa
    Que el teu nom m'enverina
    De mica en mica.


    d.

    ResponElimina
  6. Carme!! És preciosa! :-))

    Ei, Deomises... encara que sigui extraoficialment, m'ha agradat molt (esperem que aquest verí tingui un dolç antídot) :-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons