Bocins de calma,
trossets de pau,
complicitats.
Sense paraules
ens transmetem somriures
amb la mirada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies Assumpta per replegar-los i desplegar-los!
ResponEliminaI un somriure, també!
És molt bonic, Assumpta!
ResponEliminaEm costa de trobar una imatge... hi pensaré!
i tu deies que no en sabies? si ets una poeta!
ResponEliminaFANAL BLAU.- És que ho he trobat tan senzill i bonic al mateix temps! ;-)
ResponEliminaCARME.- Moltes gràcies! ;-) Si trobessis un dibuix teu que hi anés bé m'agradaria molt :-)
ELVIRA FR.- Tu sí que ho ets!! ;-) Sempre t'havia llegit els posts i ara estic meravellada de com escrius poesia!! Però molt! :-)
seguiment extraoficial:
ResponEliminaAgònica
Per si agonitzo,
Deixo que el meu món creixi
Sense paraules,
Amb la certesa
Que el teu nom m'enverina
De mica en mica.
d.
Carme!! És preciosa! :-))
ResponEliminaEi, Deomises... encara que sigui extraoficialment, m'ha agradat molt (esperem que aquest verí tingui un dolç antídot) :-)