dilluns, 8 de juny de 2009

UDOL, de Cèlia


(fotografia extreta de:www.amorosweb.com/links/rellotges_sol.jpg)

Quan l'udol
no et deixa fugir
perquè no hi ha prou sol
color
dolçor
tendresa
calor
per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop
-prou salvatge-
llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.


6 comentaris:

  1. M'ha agradat com defenses el llop (*) i que en sigui un, precisament, qui guareix les ferides.
    La sensació de la nit que es filtra dins la pell és tan desesperançadora... esperem que arribi el guaridor :-)

    T'ha quedat maco, fins i tot visualment :-))


    (*) M'he recordat que en el Joc d'en Tibau (el Cent) vas escollir un llibre sobre el llop, oi que si? :-)

    ResponElimina
  2. Sí Assumpta, és un animal al qual admiro. De vegades comparem les persones amb els llops (pobres llops) i penso que ells sempre són com són. En canvi les persones podem ser molt més perilloses, només cal veure la passió que posem per extingir-los, a ells i a d'altres animals o a la nostra mateixa espècie, com ens mosseguem!. Per això recomanava el llibre que recomanava: guerra civil, llops... un llibre molt interessant (L'udol del llops)

    ResponElimina
  3. M'agrada a mi també que sigui un llop prou salvatge el que ens salvi.

    Una poema preciós!

    ResponElimina
  4. Jo em pregunto, quin llop serà el que ens salvi, que tingui el miracle a boca i no es distregui i en ves de mossegar, llepi.
    Segurament que com en totes les espècies n'hi de bons i altres que no ho son tant... Si poguessim triar !! Anton.

    ResponElimina
  5. Temps de ferides, de guarir, de prometre i no prometre, de lluitar i d'escriure com els àngels com tu.

    ResponElimina
  6. Gràcies Cesc, sempre tens un comentari bonic!

    En el fons, en el fons, penso que tots esperem el gran llop (o lloba, que no discriminem per raons de sexe), el gran líder perquè ens salvi. Però hi ha qui s'aprofita i es posa un samarró de llop, i fa veure que es preocupa pels altres però... callo, callo, que això que sigui el 60è aniversari de 1884 em trasbalsa!)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons