dimarts, 16 de juny de 2009

On vas, caminant de la incertesa?


On vas, caminant de la incertesa?
Si pogués foragitar la boirada
que t'enterboleix els ulls...
Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.

6 comentaris:

  1. Noves flors, estàvem escrivint a la vegada, però tu has estat més ràpida! M'enduia l'últim vers de la Zel, pe`ro l'he canviat pel teu... finalment.

    Que bonic caminants de la incertesa, tots en som una mica, però és bo que darrere cada núvol ...

    ResponElimina
  2. I veure la llum, en la distància o darrere la boira i els núvols!
    Que no es perdi aquesta llum!

    ResponElimina
  3. novesflors,

    jo provaré de caminar per certeses-in-certeses...provant, alhora, de foragitar les boires i buscant esperances darrera de cada núvol...
    Fàcil no és, però per provar...

    una abraçada!

    ResponElimina
  4. L'esperança, com la il·lusió, no em d'abandonar-les mai... Si no les tenim, que som? Anton.

    ResponElimina
  5. quines paraules tan ben trenades, això eren les baules que jo admirava a cadascuna de les vostres cases...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons