dilluns, 22 de juny de 2009

A LA PLATJA.... ÉS LLIURE de l'Anton. Escaneix del escrit original.

A LA PLATJA... ÉS LLIURE .

22 – 6 – 09
A la platja,
de panxa enlaire,
cara al sol,
la sorra el guarda.
Les ones de sa vida
al llà del pensament :
plorar i riure,
fer i desfer,
anar i venir...
Ara..., ara...
No té pressa
i el vent i el sol
passats,
no retornen
com les ones,
braves ahir,
avui, calmoses.
Potes de ruc
que ja no brama.
De panxa enlaire
és lliure.

5 comentaris:

  1. Ser lliure ja és una bona sort. I si a sobre estàs de panxa enlaire, estirat a la platja... triple sort!

    ResponElimina
  2. Què maca és la sensació de llibertat mentre escoltes el so de les ones!!

    Anton... una presentació maquíssima amb el manuscrit i el dibuix! :-))

    ResponElimina
  3. Sense pressa i lliure vaig a continuar-te!

    ResponElimina
  4. Jo no m'hi puc posar massa perquè em cremo de seguida, però com ho enyoro, sobretot a l'hivern!

    ResponElimina
  5. Voldria fer notar. Un gos quan es posa de potes enlaire, es dona per vençut, demana el prdó... Aquí l'home està en eixa posició i es sent lliure.Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons