Duc un amor envellit
enredat en el meu ventre
com un estrany presagi,
que amb les seues besades de sal
m'empeny per la ruta de l'oblit...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un amor envellit, pot ser un amor acabat... potser estarà bé que vagi per la ruta de l'oblit :-)
ResponEliminaEi! Benvingut Josep Manel!
ResponEliminaUn poema preciós, encara que l'amor sigui envellit.
Un batec per no apagar-se mai...
ResponEliminaMolt voldria fecilitar-te el rusc on les abelles han fet la seva feina i endocicin aquest amor envellit... Que ressusciti com flor nova si es que ho desitges.
ResponElimina.........Anton.
Hi ha amors que s'han d'oblidar malgrat ens pesi....
ResponEliminapreciós!
Per tota la vida...
ResponElimina