Encara l’ocell
és bell
i encara l’amor,
amor:
per molt contingut que sigui,
per molt víctima de l'oblit,
per molta petrificació
que l'acompanyi.
La ferida d'amor
s'ha de tancar.
Però es cura de veritat
amb el que resta del dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Molt bé, Helena! L'amor sempre és amor amb ferida o sense, fins i tot amb oblit.
ResponEliminaGràcies per seguir aquest darrer poema, provo se seguir-te a veure si em surt.
Espero el teu poema, Carme!
EliminaPerò hi ha dies molt llargs que no ajuden gaire a curar ferides...
ResponEliminaEs pot interpretar així, M. Roser, però no m'hi refereixo pas, a la vellesa.
Elimina