Me'n vaig anar,
sense dir-te ni adéu.
Quan jo no et veia en mi
ni et veia enlloc.
Adéu a Déu,
com es podria dir?
Si Tu ets, ja hi ets.
Si Tu no ets... tan se val dir-te res.
Ara sóc lluny
i crec que tots som déus.
Malmesos o acabats,
feliços o contents.
Ens veig aquí, ens veig allà,
en ella, en ell, en el més desvalgut.
I ja no hi ha retorn, per creure en Tu.
Creure en mi i en tots els tu
m' ha de ser ben suficient.
Adéu. Quan el perds és gairebé impossible retrobar-lo.
ResponEliminaEn tot cas ha de ser una recuperació ben diferent... tot un altre estil. ;)
EliminaTal i com jo ho he entès, trobo molt important que creguis i el vegis en tots. Els seus valors humanitzats en persones.
ResponEliminaPerò no crec que sigui imposible retrobar-lo. Jo el vaig deixar de costat un temps però he tingut la sort de poder-lo retrobar, a ell, només a ell, res més del que l'envolta.
Jo tampoc ho veig impossible, però si diferent.
EliminaMarta, vols participar? Seria interessant el teu punt de vista!
Gràcies per comentari. Sempre aprenem, els uns dels altres.
Ah i preciosa fotografia, art regalat per la naturalesa.
ResponEliminaAquesta mena de camins, em sembla que m'abracin... m'encisen.
EliminaCarme perdona que et pregunti? De què es tracta? Participar en què? Perdoneu-me però fa poquet que he començat en el món digital ( per estrany que sembli ) i no sé ben bé de què es tracta això que em proposeu?
ResponEliminaGràcies!
A veure si t'ho sé explicar sense allargar-me massa.
EliminaAquest és un blog col·lectiu. Som una trentena de persones que hi podem escriure. És un blog que funciona per "activitats" o "propostes" concretes i que entre una proposta i altra pot quedar mesos aturat. O sigui irregular de funcionament.
Ara, per celebrar el centenari del poeta Palau i Fabre. Durant els mesos de març i abril, cada setmana, cada dimecres concretament, penjo un poema de Palau i Fabre i qui vol, pot escriure un poema seu, inspirat de la manera que sigui en el de Palau i Fabre. O també en els que s'han escrit després de Palau i Fabre. Com un diàleg poètic on cada poema dialoga amb els anteriors.
Aquesta proposta està explicada en aquest post
I el poema d'aquesta setmana és aquest
Si vols participar, només m'has de deixar una adreça de mail. Jo t'envio una invitació a ser autora d'aquest blog i aleshores, podràs participar sempre que vulguis i a totes les propostes que vulguis, sense cap obligació de fer res, si no pots o no vols. Quan rebis la invitació al teu mail, només has de fer que acceptar-la (és un sol clic) i ja ets autora del blog.
Si vols, ja ho saps, només necessito una adreça teva.
Si hi ha alguna cosa que no s'entén prou bé, pregunta. Com que fa tant de temps que funcionem, pot ser que sense pensar-ho, doni per sabudes coses que s'haurien de dir... i que a tu et facin falta.
Estem en contacte, Marta!
En tots els desvalguts, els que són pobres, els que estan tristos...En tos ells podem trobar-lo a ELL, només hem de tenir una mirada clara per veure la realitat que ens envolta!
ResponEliminaJa m'agradaria veure-ho tan senzill com tu dius. Jo crec que no en tinc prou amb la mirada clara... o potser és que no la tinc tan clara com hauria ser.Aquest final del meu poema és més un desig que no pas una realitat. Cada cop crec menys en res, ni en mi ni en tants "tu" que m'envolten.
EliminaDos versos teus m'han recordat aquest epigrama d'Ernesto Cardenal, poeta nicaragüenc i sacerdot, a una núvia de jove. Són 51 epigrames meravellosos i el 21 diu així:
ResponEliminaSi tú estás en Nueva York
en Nueva York no hay nadie más
y si no estás en Nueva York
en Nueva York no hay nadie.
Els teus són:
Si Tu ets, ja hi ets.
Si Tu no ets... tan se val dir-te res.
Gràcies, Alfonso, aquesta comparació m'afalaga i m'honora.
EliminaNo coneixia aquests versos d'Ernesto Cardenal. Són molt encertats.
Una abraçada.
Hola Carme! Gràcies per la teva resposta. No sabia no que es podia fer un blog col.lectiu, em queda mooolt per aprendre. La idea és genial i preciosa, així que m'hi apunto tot i que , potser al principi, em quedo al marge perquè el meu nivell no és tan alt, jo ara començo a escriure sense saber-ne. Però m'aniré animant de ben segur.
ResponEliminaEl meu mail està en el meu perfil.
Us estic molt agraïda per deixar-me participar.
Bona nit a tothom, ens anirem veient ( llegint) per aquí. Gràcies.
Hola Marta!
EliminaJa et tinc localitzada. 😄😃
He trobat el teu blog i la teva adreça. Ja t'he enviat la invitació, ara mateix.
M'alegro que t'agradi la idea d'aquesta proposta i estic encantada que vulguis participar.
Al mateix temps, he posat l'enllaç del teu blog a la barra lateral del meu blog principal: Col·lecció de moments.
Ens podem llegir una mica a tot arreu i acompanyar-nos.
Bona tarda, Marta, ens anirem veient i llegint. I tant!