Crec que no crec
i et dic de bona fe
que no tinc fe.
Quan emprengui el viatge
espera’m allà on siguis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
la fe de no tenir-la sent de bona fe ...bona!
ResponEliminaÉs important fer les coses de bona fe...
ResponEliminaBravo Xavier... m'agrada molt. Està ben bé en la línia del Palau i Fabre.
ResponEliminaEn temps pretèrits era molt important tenir bona fe en tot el que feies. De petits podiem justificar les més inversemblants entremaliadures perquè les havíem fet de bona fe.
ResponEliminaXavier molt bé compost aquest poema. M'encanta.
Molt ben trobat, Xavier!
ResponElimina