dimecres, 16 de març del 2016

Per ço que no morís



Potser era folla i desamada,
la vella amiga, la del cor ferit.
S'encengué el cor,
ella mateixa, amb nova flama
de cremar llàgrimes i sospirs.

Per no morir - ens deia ella -
refaig l'amor, sense desig.
De dintre brolla, creix
i s'escampa. I m'embolcalla tota
com núvol suau:
era l'amat i el seu somrís.

Encara absent
i en llunyania,
l'amor viatja a l'infinit.


14 comentaris:

  1. Bon viatge faci l'amor.
    Es curen les ferides.

    ResponElimina
  2. Que no mori mai aquest amor que viatja a l'infinit...

    ResponElimina
  3. El caliu i les brases d'aquell amor que va ser tan viu, encara revifen. Sense amor no hi ha vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és més difícil abandonar l'amor que l'amat.

      Elimina
  4. Viatja com un brot viu d'esperança.

    ResponElimina
  5. Què difícil és desamar quan encara s'estima.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons