Desperta l'Amat a trenc d'alba
i l'Amic, en sos braços, morí d'amor altra vegada.
Silenci.
És que calen paraules per aimar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'Amic hauria de ser feliç en braços de l'Amat...
ResponEliminaHo és.
ResponEliminaHo trobo preciós, Teresa...
ResponEliminaTot i que jo trobo que si que em calen paraules i em costa renunciar-hi.
Ja, a vegades no podem callar l'amor. Però, viure l'amor en silenci i no morir d'angoixa, és preciós. És sublim.
EliminaParaules que neixen i que a vegades no cal dir.
ResponEliminaNo cal. Ser amb l'altre ja ho és tot.
EliminaL'amant extasiat,
ResponEliminaobra la finestra
cridant a l'amic.
L'amic ja hi és, només calla. També d' èxtasi.
EliminaJo també ho trobe preciós.
ResponEliminaÉs preciós el poema de Ramon Llull. És preciós que els ocells et despertin i et trobis en braços de l'Amic i Amat... o al costat.
EliminaUn cop i un altre en braços de l'amat arriba l'alba.
ResponEliminaLa teva és una nit d'amor.
Eliminano calen paraules,no més amar....
ResponEliminaOi tant que no!
ResponElimina