 |
| Una foto de la Marta Pàramo |
Quan veig la terra e la mar,
lo cel, e auig aucells cantar,
e sent de les flors lur odor
e de les viandes sabor,
e toc drap, fust, aur e robís,
per la dona del paradís,
ab la qual parle en pregant
quan l'arma e·l cors li coman,
adoncs sent al cor tal dolçor
que anc no la sentí major,
e dic a la Verge plorant:
- Veus-me, Dona,·n vostre coman!-
...........................................................Ramon Llull
La sensibilitat es transforma en prec, en el qual hi intervenen tots els sentits...
ResponEliminaCarme,
ResponEliminam'estic pensant algun poema, però em costa i no tinc gaire temps!
A mi també em costa, però aquest cant a la natura, convertint-la en espiritualitat em va captivar...
ResponElimina