VOLDRIA

Voldria pintar una aquarel·la

(les mans, ja saps de qui són):

Amb els peus nus,

lleugera arribo a l'aplec del llac.
Narcís s'emmiralla en l'aigua,
adés en el cristal·lí dels teus ulls.
Content de trobar-se entre nimfes alades,
cortesanes d'incògnit i
escriptores de ploma fàcil,
es beu el món,
que hi ha amagat a la cantireta.
Caçadors furtius i
"mirons empedreïts" s'ho miren
descol·locats.
Helena- Jane amb pallola i tot,
vol fer-ne un llibre.
Sa lluna fa un salt sobre l'estany de lletres i
funàmbula llisca per un fil d'argent.
Dits delerosos i tendres
ressegueixen llàgrimes seques
per l'escletxa del vestit.
Papallones que es confonen
en poms estampats amb tendresa o passió
(només ho saps tu).
Galtes de gallaret que ens diuen:
Jo també tinc un tinter al cor.
(bum bum, bum bum).
Hi ha un bufallums al mig del prat.
Cada angelet porta un missatge escrit.
Paraules de pau i d'amor.
Llavis amorosos i d'alè llarg i subtil
-diuen:
-T'escampo.