El vell i el mar de Joan Vinyoli

EL VELL I EL MAR

El mar és ple, però jo em passo dies

omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:

que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis

i el seu saber-se dur i compacte, ric

com la balena, que tot d'una en surt

i que amb un cop de cua els pescadors afona.

No, que romangui llis, indiferent

a la teva enyorança, a la teva recança.

Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.

Estalvia gemecs i fes més ample el mar.


Ja sé que no té res  a veure...  però us ho explico:  El meu fill, quan era  petit,  un dia  em va  dir que el mar  s'havia  fet  més gran de tant passar-hi les barques.  Em va semblar una manera de veure prou poètica i ara  m'ha fet pensar que potser ell  l'omplia de més  barques  de les  que  hi ha.  Us proposo  que  el tema del poema  sigui imaginar de què ompliríem el mar?  o bé com faríem  més ample  el mar...