Allà, mirant aquell gall
que vivia a la vall!
Era un paisatge tal bell!
Enlluernada, sorgint de la palla
semblava davallar des del panell.
Ella, sortint d’aquell tall,
talment fet per un vell coraller,
era com llaminadura, dolça,
lluenta, llisa i llustrosa.
Sonen molt bé, les elles del teu poema! És molt interessant el que es pot fer jugant amb les paraules.
ResponEliminaM'agrada la darrera part :-)
ResponEliminaAquest gall que vivia a la vall, enmig d'un paisatge tan bell, devia ser molt feliç...
ResponEliminam'agrada aquest gall que vivia a la vall!
ResponEliminaGràcies, Imma, aquest poema el prefereixo aquí que amagat als comentaris.
ResponEliminaBelo poema
ResponEliminaDesejo-lhe uma linda semana
beijos
Joelma