Com el gall del penell,
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta.
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta.
Per deslliura-me’n, l’he llençat
a la mar llisa, lluenta d’onades,
on tu coraller, de les hortes marines,
cerques troballes
a la mar llisa, lluenta d’onades,
on tu coraller, de les hortes marines,
cerques troballes
Busca el meu cor coral·lí
entre les aigües
Busca el meu cor, coraller.
Si el trobes, guarda-te’l.
entre les aigües
Busca el meu cor, coraller.
Si el trobes, guarda-te’l.
M'agrada molt, Glòria!!! Aquest cor coral·lí, del qual ens hem de deslliurar, però que voldríem, que algú recollís... commou.
ResponEliminaQue no es perdi pas aquest cor que primer feia giravoltar el vent i ara les onades...Serà un cor ballarí!
ResponEliminaQuan el coraller trobi el cor, potser el vol compartir en lloc de guardar-lo.
ResponEliminaFita
Si jo fos coraller no dubtaria de anar a conrear aquest cor coraller.
ResponEliminaMolt bonic
Buenos versos.
ResponEliminaAmb lo teu permís, farà de mostra de poesia en un examen.
ResponEliminaSenyora, als seus versos :-)
Em fa molt feliç que us agradi el poema.
ResponEliminaMoltes gràcies ha tothom!