LA VIDA RECOMENÇA...
.jpg)
Canta el gall matiner;
surt el sol cel enllà,
fent brillar el penell
del gall d'imitació.
El vent de llevant
que bufa fluixet
el gronxa lleument.
I la vida recomença,
En algun lloc...
Dins la mar llisa,
cants de sirenes
vetllen el bell jardí,
de flors exòtiques.
Reflexes lluminosos
de la llum de la lluna.
Quan surt el coraller,
obre els ulls i mira el cel...
només brilla una estrella.
M. Roser Algué Vendrells.
Molt positiva. I la vida recomença,
ResponEliminaEn algun lloc...
Amb aquesta bella lletania
ResponEliminaels llaminers d'elles
tenen un devesall de llepolies.
Fita
La vida recomença en el teu poema.
ResponEliminaAquesta estrella única deu ser la millor... Gràcies per participar, M Roser! Un bon grapat d'elles, jo com diu en Xavier les he considerat llepolies, llaminera com sóc.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris...
ResponEliminaPetonets.