A mi no em deixen anar i venir

 

-Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop.

-Tota la raó tens, estimat Vent,

que savi ets, de tant anar i venir,

i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.

Mira’m a mi,

amb els meus passos marco un destí,

i a mi no em deixen anar i venir.

Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,

si t’equivoques,

fas mitjà volta i tornés aquí.

La teva sort, no és la que jo tinc,

una vegada em deixen a mi,

sinó l’encerto he de seguir.

Tu ets un Savi,

jo en sóc molt poc.

Miro d’aprendre; tinc un sol cop.