dijous, 21 de novembre del 2013

VIU!!!!


No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,

ja que per veure-la

has d’estar atent....

 La Vida se’ns passa

sense adonar-nos-en,

i hem de ser capaços

de posar-hi tot el sentiment.

No vull perdre’m

ni un instant,

ni un segon,

d’aquesta vida.


Mira, i quan miris... veu.

Perquè no és el mateix,

mirar que veure,

i quan vegis... SENT.


Tot el que ens envolta,

és una meravella.

Estima.... Sent....

Viu.... i sigues feliç.

5 comentaris:

  1. A vegades ens costa tant de saber aprofitar la vida i de viure intensament, que no ens sobra mai que ens ho recordis... Gràcies, Anna.

    ResponElimina
  2. Ras i curt. Més directe impossible. A veure si ho sabem posar a la pràctica.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el que dius... i com ho dius, perquè és així, mirar sense sentir és buidar el món que hi ha al nostre voltant (i també a dins nostre).

    Oblidar la felicitat mentre vivim és com caminar sense camí.

    O ploure i oblidar els núvols.

    :)

    ResponElimina
  4. D'això es tracta de viure i d'intentar ser una mica feliços...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons