No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
on s'encalma la pluja,
ja que per veure-la
has d’estar atent....
sense adonar-nos-en,
i hem de ser
capaços
de posar-hi
tot el sentiment.
No vull
perdre’m
ni un
instant,
ni un segon,
d’aquesta
vida.
Mira, i quan
miris... veu.
Perquè no és
el mateix,
mirar que
veure,
i quan vegis...
SENT.
Tot el que
ens envolta,
és una
meravella.
Estima....
Sent....
Viu.... i
sigues feliç.
A vegades ens costa tant de saber aprofitar la vida i de viure intensament, que no ens sobra mai que ens ho recordis... Gràcies, Anna.
ResponEliminaRas i curt. Més directe impossible. A veure si ho sabem posar a la pràctica.
ResponEliminaM'ha agradat molt el que dius... i com ho dius, perquè és així, mirar sense sentir és buidar el món que hi ha al nostre voltant (i també a dins nostre).
ResponEliminaOblidar la felicitat mentre vivim és com caminar sense camí.
O ploure i oblidar els núvols.
:)
estem en sintonia... ;-)
ResponEliminaD'això es tracta de viure i d'intentar ser una mica feliços...
ResponElimina