dilluns, 25 de novembre del 2013

Em faré terra nova



Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.

Aquesta terra de la que estic feta.
Aquest fang, que sóc.
Humit i assecat tantes vegades,
pel pas dels anys.

Sóc terra erosionada,
fang esculpit d’errors i desencerts.

Estic cansada.
De mi.
D’aquesta covardia que em lliga al que tinc,
al que no vull.

Cansada d’aquesta vellesa, que no és vellesa d’anys.
Terra vella d’il·lusions i d’esperances.

Més tard o d'hora, hauré de resorgir,
i del no res encetaré un nou dia.
D’un grapat de pols, prendre una nova forma,
desenterrant-me, de la invisible llosa que m’atrapa.

Em faré terra nova.Valenta.
Des del coratge, canviaré la meva sort.

4 comentaris:

  1. Fes-te terra nova, des de la confiança, des de la valentia, des del recomençament. Tot és en tu i res no et falta... Ès un poema preciós de força i d'esperança.
    Seràs terra nova, no ho dubtis pas.

    ResponElimina
  2. Molt bona recreació i mira et dic el mateix seràs terra nova, terra renovada!

    ResponElimina
  3. La terra que no fa fang
    mai serà bona terra.
    Deu crea l'home
    i de la terra va ser el primer atuell.
    quant morim
    pols ens convertim
    i terra nova tornem.
    Nova vida, nova sort

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons