Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.
I com m'agradaria anar-me'n per tornar
a veure-la valenta, jove, educada terra
el cansament a voltes és desesperança
però jo sé que aquesta terra és noble
però jo se que aquesta terra és ferma
i es mantindrà dempeus sempre i lliure
Encara que dins i fora d'ella desaprovant
els de sempre , els quisquillosos diguin
no hi ha res a fer ....estem sotmesos
I m'estimo aquesta jove i vella, bella terra
amb tots els seus defectes i les rauxes
perquè és la meva, la teva , la vostra
i la nostra i és feta de pells diferents
oh que contenta estic de la meva
valenta, jove i nova educada terra.
M'agrada molt Elfree, és més, aquesta idea de donar-li la volta i explicar una terra en positiu, també era la meva, ara, a veure si me'n surto tant bé com tu.
ResponEliminaSempre hi ha coses a fer , a millorar...Al final , si ens ho proposem, tindrem una terra com cap altra, que ens farà feliços...
ResponElimina