-els admirables versos de savis excel·lents-
M'allibero avui de tota perfecció buscada.
I ho reivindico.
Imperfecte com sóc,
Recullo dels vostres ulls l’espurna,
del vostre somriure prenc l’encís.
Dels somnis que expliqueu, m’enduc la màgia.
I amb tot a punt, espero, aquell moment precís.
En que tan sols una paraula vostra
despertarà les fades de la nit.
I dels seus cants inventaré una història,
per explicar-vos,
abans d’anar a dormir.
I encara que la rima se m'escapi,
i em manqui una estrofa per fer sis,
sabré, veient l'esguard de la vostra mirada,
si queda compensat l'atreviment.
D'haver desafiat aquells grans savis,
d'haver fugit del vers més excel·lent.
Que sigui la vostra perfecció qui em dicti,
deixant-me omplir per un vostre moment.
Molt maco el poema,
ResponEliminaun plaer llegir-te.
--&&----&&--
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
(Rosa Leveroni)
Gràcies per llegir-me.
EliminaEstic acostumada a llegir i poc avesada a que em llegeixin, llevat dos o tres persones que m'aprecien i tenen a bon rebre el que escric i els ho envio.
Gràcies a la Carme, que és una d'elles, avui sóc aquí.
Llegeixo el poema que acompanya les teves paraules, i el trobo preciós.
Gràcies doncs,també, per l'intercanvi.
Avui soc estat davant de la casa de Leveroni a port lligat.
Eliminam'ha semblat adient recordar-la.
A mi m'agrada mes llegir i per aixó ho he fet.
Un poema deliciós, tendre i divertit... m'encanta tenir-te per aquí, Mònica.
ResponEliminaexcel·lent poema!
ResponElimina