Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-,
Busco versos amics,
que em diguin batecs secrets.
Versos que m'acompanyen
perquè fan camí amb mi.
Que m'empenyen endavant,
o que m'aturen un instant,
que m'insinuen dreceres.
Busco versos de l'ànima
que se m'enganxen a la pell
amb pinces de sentiments.
Busques versos amics, i em regales la vida i el sentiment que batega en cada paraula teva.
ResponEliminaVas fent camí i el teu camí enceta el meu. Resegueixo amb el dit la petjada que deixés a la meva ànima. La repasso i en faig un esborrany que m'acompanya i així, vaig dibuixant el meu camí. I tota tu, dins meu, et tornes poesia.
Busco versos amics, i ja veus, el teu comentari ja sembla poesia pura.
EliminaVinga, endavant amb els versos amics!!!
bona poeta Carme! m'ha agradat el teu buscar , m'hi poso tot prest encara que no crec que arribi a l'alçada del teu i el de la Mònica
ResponEliminaEixos, eixos versos són els que mai s'obliden...
ResponEliminaM'han encantat les teues pinces, els teus batecs i... en fi, els camins que has construÏt. :)
Si són versos de l'ànima no cal que els enganxis amb pinces, els tindràs sempre a flor de pell...
ResponEliminaM'agrada molt, veure els teus versos estesos a la llum. ;-)
ResponElimina