Captiva com en sóc

Darrera aquesta porta visc

però no sé

si en puc dir vida.

Captiva com en sóc

del meu propi deliri,

reinvento cada nit

espurnes de desig per un nou dia

Però res du de nou

la nova albada,

i no trobo en la llum

cap esperança

Em miro en el mirall

del pas dels anys,

que m'atropellen

I ja no queda res

del que va ser,

del que jo era

Recullo de les cendres del passat

un meu present,

que és gris com elles

I entre parets que aixafen i aixopluguen,

marquen les hores

un temps que no retorna.

I en un racó,

d'esquena a mi,

la vida.

Del meu propi deliri,

en sóc captiva.

....................................................Mònica  Massó