Potser perquè la nit ja és més freda
m'abrigo amb la bufanda de notes
i al so del saxo em bec una llàgrima.
Potser la tardor cau damunt nostre
el record dels records s'enterboleix
i trist vagareja per les ombres...
Potser, només potser, la melangia
sigui el preludi d'un ritme més àgil
i canvio el saxo pel ragtime a piano
Ui, m'agrada molt el teu poema tan "musical".
ResponEliminaProva amb aquest...
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/6ddad92/maple-leaf-rag-scott-joplin
Clar que aquest, també m'agrada molt!
http://www.goear.com/listen/6edb8c1/st-louis-blues-kings-of-ragtime-scott-joplin
:)
Bonic, Elfree!
Te segueixo. I espero la teva veu aprop...
ResponEliminaPetons!
M'agrada el ragtime, sobre tot aquest del blues.
ResponEliminaAquest piano no desdiu el saxo.
b7s
A mi també m'agrada molt, molt!
ResponEliminaGràcies novesflors! fanal les vaig escoltar! uauuu molt bons ragtimes!
ResponEliminaun honor que em segueixis cantireta!
gràcies xavi!
Carme ui celebro que t'agradi, gràcies!