Esperar-te és fer del desert només un camí
i saber donar a cada instant tot el seu sentit.
És recomençar de nou un altre univers
com si mai abans, no ens l'haguessin desfet.
Desitjar-te, és trobar el camí massa llarg
i al mateix temps no perdre la il·lusió
i teixir fil a fil i punt a punt aquest nou marc
per a trobar-te mentre batega l'emoció.
Estimar-te és saber veure't com ets.
Lluitar per tu. Ni el buit ni panacea de res.
La força en la feblesa i la feblesa en la força.
Estimar-te és saber que encara hi ets,
que tot és nou i possible, ho veus?
i que ens retrobarem aviat, frec a frec.
Oh, quin sonet!!!! T'ha quedat maquíssim.
ResponEliminaEsperar-te, desitjar-te i estimar-te, frec a frec...molt bonic.
ResponEliminaEstimar-te és saber veure't com ets.
ResponEliminaI quantes vegades volem canviar allò que estimem, i aleshores (perdó per l'expressió) la caguem.
Espere, desitge retrobar-te aviat amb altra composició tan bella.