Urgència (de deomises)

[seguint la Isabel]

Cap a altres indrets ignots, salpo

Com el vaixell que navega a la deriva

Pels capcirons dels dits amb què palpo

Cada centímetre del teu cos, ànima viva.

Cap al país dels teus ulls, la vida perilla

Amb la inquietud de tastar-te, que desperta

En tot racó de la pell, impregnada de vainilla

Quan vull dormir i ets remei de la ferida oberta.

Torno a la mar intrínseca, mancat d'astrolabis,

I retindré en el meu interior aquesta silent foguera

Que crema per tu, enmig del deliri de l'espera:

Seràs cada gota d'aigua de l'oceà que m'atrapa,

Guardat en el teu ventre, i reclamaré amb llavis

I carn el que m'has ofert i que en el cor se m'arrapa.

d.