Sóc mal mariner. I no em reca.
D'allò que anomenaves cos
ara és mar, i no se m'hi assembla.
Ni rosa, ni vent, ni amarres.
Salpo cap altres indrets
on la bellesa hi és assegurada.
Bon vent!
Seguint Carme. Torna el pitxell d'aigua fresca, que sap on trobar-ne ;)
Bon vent, cantireta...
ResponEliminaamb la bellesa en dansa!
Més bellesa. Que ens amari i ens faci trobar motius per escriure. I llegir entre línies.
ResponEliminaBon vent, Cantireta, camí de la poesia.
ResponEliminaEls últims versos.... oh! Sarpar cap altres indrets on la bellesa hi es assegurada. PRECIÓS.
ResponEliminaSalpo amb tu, Cantireta...
ResponEliminaBon vent
ResponEliminasi no es torna ventada...
Bon vent
amb reble i pedres a butxaca
Bon vent
per el barquet de paper
que em distreu d'enyorança.
................... Anton.
Bon vent poètic!
ResponEliminaNo cal quedar-se ancorada en un indret marí, segur que sempre pots trobar llocs més bells...
ResponEliminaI barca nova!!!