divendres, 17 de febrer del 2012

SENSE PRESSA


La teranyina dels teus besos
es vessa en els meus versos.
Me la menjo mentre et sil·labejo,
mentre la presa (tu) cobejo.
Sigues meu, rendeix-te.

 Seguint la Isabel

4 comentaris:

  1. Ho sento cantireta, seguia la Isabel i no havia llegit el teu preciós poema.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Reincidència (seguiment extraoficial)


    Teranyina de besos que em captura voluntàriament
    I sense esforç, que la rendició redimeix...
    Hi ha prou noms per anomenar el foc de la llar
    Que l'hospitalitat del teu ventre m'ofereix?

    Endevino les vies cap a l'exili, vers el país fecund
    De no acabar el desig de besar-te la boca de riu,
    Que provoca més set, de què el meu cor n'és reincident.



    d.

    ResponElimina
  4. Em sembla que ja el tens atrapat, cantireta! :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons