La teranyina dels teus besos
es vessa en els meus versos.
Me la menjo mentre et sil·labejo,
mentre la presa (tu) cobejo.
Sigues meu, rendeix-te.
Seguint la Isabel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ho sento cantireta, seguia la Isabel i no havia llegit el teu preciós poema.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaReincidència (seguiment extraoficial)
ResponEliminaTeranyina de besos que em captura voluntàriament
I sense esforç, que la rendició redimeix...
Hi ha prou noms per anomenar el foc de la llar
Que l'hospitalitat del teu ventre m'ofereix?
Endevino les vies cap a l'exili, vers el país fecund
De no acabar el desig de besar-te la boca de riu,
Que provoca més set, de què el meu cor n'és reincident.
d.
Em sembla que ja el tens atrapat, cantireta! :)
ResponElimina