dilluns, 25 de juliol del 2011

Ràbia nòrdica (o Anticurrículum II), de deomises

{Imatge: Els ulls de la demència, A. B. B.}


[intentant seguir, de nou, la ràbia i la Carme Rosanas]

Has vist res més pur que la mar i el seu onatge,
El cel allisat de núvols -blau i blanc pertot-,
La terra que exhala vida, llum i futur fructífer?

O l'obcecació no et permet suportar la bellesa
Del món i caus en l'hermetisme de les teves idees,
Atzucac involutiu que comprèn un món mínim, propi?

Sé que no hauríem d'anomenar-te boig, perquè la bogeria
No existeix en cap de les teves accions. Tampoc hauríem
De mofar-nos de l'absurda gosadia que va aclaparar-te
I que va despertar la placidesa nòrdica de cop i volta.

Però he gastat les paraules de ràbia, d'impotència, d'odi
Per cercar un mot que et defineixi. Sé que no hauríem
D'anomenar-te dement ni misantrop ni creient sense bases.
Però tampoc no et mereixes que et seguim anomenant "home".



d.

4 comentaris:

  1. No sé per què feu tanta literatura d'algú que no ho fa a sang freda, d'algú que no és que no sigui un ser humà, sinó que li falla alguna cosa al cervell i ja està.

    No podeu parlar de res més???

    ResponElimina
  2. Evidentment que es pot..., Helena, però de vegades és necessari desprendre's de la ràbia de certs fets per poder seguir endavant.

    Ara pots fer-ho tu, agafar una paraula, una expressió, un vers i fer-ne un seguiment cap a un altre cantó.


    d.


    PS: Malgrat tot, gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. Podem, podem, podem parlar de tot el que vulguem, Helena...

    ResponElimina
  4. deo, m'enduc els núvols i el mar... i l'adjectiu allisat.
    I sobretot els sentiments.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons