Un cel de núvols
sense emboirar la ment
i un mar allisat
on escampar-hi els mots.
Navegant sentiments
allà on tenen espai.
Potser l'amor, quan la mar calma
o la tristesa quan s'arrissa.
A voltes l'huracà enrabiat, si cal.
Navegant sentiments
damunt de versos compartits.
Uns versos que acompanyen.
Molt aconseguit, Carme. Els versos surten de totes les maneres, a vegades allisats, a vegades arrissats! Però millor allisats.
ResponEliminaUs segueixo, Carme, a tu i a l'Helena, i us manllevo paraules per bastir un nou seguiment cap a allò que ens ofereix la Natura,
ResponEliminad.