(Seguint la Isabel)
De tant en tant com en el cel
el cor s'ens ennuvola i
ragen galtes avall
gotes plenes del fruit de la pena.
La feina no és eliminar aquestes gotes,
sinó el núvol que les provoca
i que puguin continuar rajant
per l'emoció, per l'alegria, per la pau plena.
Molt bonic, Laura!
ResponEliminaM'agrada molt, Laura.
ResponEliminaLes emocions han de rajar!
A mi també m'agrada molt, molt optimista.
ResponElimina