Amb la melmelada de l'amor,
Amb la delícia dels besos.)
Donzella en el reialme
Del mot mut i de la mirada
Furtiva, poncella sempre viva
De sempreviva, mostra't expectant
I beu de la deu de la poesia
Els versos perversos d'un bard
Que jugui amb l'atzar de la màgia
Del capaltard més perenne, immutable.
(Em llevo la pell; l'acàcia
Segueix creixent-hi sota, perfum
I sofrença ensems en el pas del temps.)
d.
et segueixo...
ResponEliminaOn la tens la deu de la poesia, deo? :)
ResponEliminam'agrada, deo!
ResponElimina