amb la força del terratrèmol
i l'ímpetu infinit. És una estampida,
és un goig sublim intens i extens.
És omplir la vida
de llum i paradís.
És entrar a un palau
en carruatge alat.
És cantar a cappella
a la millor coral...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Provo de seguir-te, Isabel.
ResponEliminaMolt bon cap de setmana!
Un goig de veritat aquest poema, tan alegre.
ResponEliminam'agrada!
ResponElimina