No vindré a Madagascar,
aquest any, no.
Amb el mateix goig, però,
passejaré els colors i viaranys,
de les flors
que canten a cappella,
intensament sublims i austeres.
El proper estiu,
tal vegada trobi la força del terratrèmol,
la d'altres calors que m'esperonaven.
fanal, per sempre, goig. A Madagascar o entre les flors...
ResponEliminamira, jo he llençat els trets vers la meva neta que avui amb talons alts i cara lluenta, va amb tots els seus a una festa... Que contents, tots.. valgui l'alegria que com riuda obre els cors a la jugada noble de l'encontre amb la rialla, la paraula alegre, la musica i la forquilla ballant en el plat de taula plena. També necessitem l'esbarjo i la joia el goig s'encomanen al veure la cabellera al aire amb la dança de la festa. Anton.
ResponElimina"intensament sublims i austeres": com m'agrada aquest vers.
ResponEliminaM'encanta, aquest poema... fanalet, amb el mateix goig... el trobo intens i que diu moltes coses que m'agraden.
ResponElimina