Imatge de la xarxa
(Seguint el cor de les flors de deomises.
En agraïment a l'Alfred Russel)
La flor de la celinda em va dir:
no obris els ulls, si no pots recordar.
La xeringuilla té flor blanca de neu i llima:
no m'olores, si no tens paraules.
La xeringa és matoll de vareta santa i seca,
i fulla de maragda adolescent:
no escoltes el frec del vent als meus cabells,
si no saps besar.
Tinc paraules de record -pensí,
tinc aromes de sons -vaig recordar,
però els meus llavis mai no sabran com dir-te.
veig que té xafat, canvio el títol de mirada anònima per el no sé el teu nom i et segueixo el nom.
ResponEliminaExcel·lent!
ResponEliminaRei, Vicicle, no passa res, si al final del que es tracta és de fer xarxa!
ResponElimina