La nineta dels teus ulls, els fons del teu cor.

(Seguint a l'Anton)


Busco dins els teus ulls foscos

el que penses de mi

aguanto el repte de la teva mirada

per arribar al fons de tu

i m'encanta quan no pots guanyar-me,

quan amb un somriure deixes de mirar-me

acceptant la teva puntual derrota.

A mi però, em dol haver d'acceptar la meva

perquè amb cada somriure teu

em tanques amablement la finestra del teu cor

i cap baix segueixen parlant-me 

i buscant excuses 

d'allò que no em vols dir encara,

espero.

I espero, no defalleixo,

et segueixo mirant al ulls,

buscant en la seva nineta

la brillantor valenta

que em reflecteixi el missatge del teu cor.