divendres, 9 de juliol del 2010

TAVERNA DELS SOMNIS

(Segueixo al Mon)

La copa de vi
brilla fosca sobre la taula.
La meva mirada, clavada en el suc,
sembla no existir.

El primer glop et va dedicat.
El paladar ple de gust,
porta el record d’altres moments
amb companyia de més bon grat.

Et vull veure i no hi ets.
Et vull sentir i no et trobo.
Un altre glop gola avall.
No et vull fer retrets.

I al tercer glop deixa ja la copa transparent,
el cap comença a volar,
ara sembla que et veig, somnio que et tinc.
Aquesta taverna em trastorna la ment.

3 comentaris:

  1. Diu l'adagi popular que a les penes punyalades i al darrere un got de vi.

    Somnis entre l'esperit del vi
    M'agradat

    ResponElimina
  2. seguiment extraoficial:

    Alcohòlica amnèsia

    Semblo no existir,
    He entès que ja no tinc
    Cabuda en el teu món.

    I les ruïnes d'aquell
    Castell fet de somnis clars,
    Harmoniosos s'amunteguen
    On el vent no vol arribar.

    M'he temptat per escoltar
    Un cop més la veu dolça
    Que m'omplia els dies.

    Ara, tot just escoltada
    La darrera paraula, em repto
    A recordar, a glops amargs,
    L'alcohòlica amnèsia.



    d

    ResponElimina
  3. Vigileu, que de poema en poma no us prengueu un got de massa!

    Tots molt bonics, Laura!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons