dimecres, 7 de juliol del 2010

el ventre del cosmos

















Dins del laberint dels jeroglífics
hi ha ocells que hi han fet el niu:
mots aleatòris escrits entre les branques
de l'ombra dels xipresos ressecs de temps.
Perquè el temps passa, no ho dubtis,
et persegueix mentre cerques la sortida
de les ziga-zagues. T'espera a les cantonades,
et distreu, t'espanta, t'empeny... juga.
Els colors tornaran a pintar les prunes
i lluïran coms sols sucosos de galàxies.
A la sortida
el ventre confortable del cosmos ens espera.

5 comentaris:

  1. En el ventre del cosmos s'hi reposa bé ...m'agraden aquest mots aleatoris

    ResponElimina
  2. Joan,

    ara potser em venç l'ombra dels xipresos ressecs, però demà trobaré colors!

    Sincerament, un poema preciós!
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. No sé si tinc cap laberint
    potser trobaria algun ocell
    però crec que m'aixoplugaré
    a l'ombra dels xipressos.

    Gràcies Joan per col·laborar a la represa!

    ResponElimina
  4. Que bonic està quedant el joc de versos...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons