- Doncs no, no l’entenc, un mirall amb aigua? De què parla?
- El Gibrell
- Perdó? – l’Alícia no acaba d’entendre res, però queda fascinada amb la destresa que mostra Llorenç per canviar la roda del seu cotxe, mentre va dient bestieses sobre miralls i gibrells plens d’aigua .
Espero que no estigui al corrent de la meva historia amb el mirall – pensa, amb inquietud. I quan ell es concentra en la feina i calla, ella té temps per contemplar-lo. I s’adona que contemplar-lo li agrada molt. Enrogeix fins a les celles, però no deixa de passejar la mirada pel seu cos varonil i musculat.
- Au, ja està, noia! – l’Alícia té un ensurt però recupera el seu capteniment.
- Moltes gràcies, jo… he quedat a l’hospital amb la meva tia, si no hagués estat per vostè no hauria arribat a temps
- Que és per això del seu avi, en Biel? En parlen els diaris
L’Alícia està torbada. No entén què hi pinten, els diaris. Aquests periodistas sempre han de ficar el nas allà on ningú els ha demanat.
- Bé, si. És per això.
- Hi havia una històra misteriosa amb un mirall…
- Si. Me n’he d’anar. Gràcies!
- Ja ens veurem… no?
- Bé, si, suposo, jo…
- La trucaré.
- Adéu! El mateix va dir la nit de Cap d’Any i encara l’espero…
La Cleo fuma una cigarreta, tenint cura que no la vegin. Fumar avui en dia és gairebé ser un delinqüent. Aquesta noia no arriba i jo no tinc tot el temps del món – amb una intensa xuclada s’acaba la cigarreta i l’apaga nerviosament amb el peu. Després recull la burilla i se la guarda a la bossa, embolicada amb un kleenex. S’està impacientant.
Si d’aquí a cinc minuts no és aquí, entraré sola.
Tot aquest enrenou que ha muntat en Biel la trasbalsa força. Havia quedat amb la Bruna par anar a muntar i veu que va passant el temps i no hi podrá anar. I en Llamp necesita córrer. Haurà de trucar-la i dir que surti a muntar amb el mosso. El pobre Llamp no té cap culpa que el seu pare hagi tornat a fer-ne una de grossa. Si la cosa continua, potser haurà de pensar a vendre’s el cavall, no el pot atendre com li agradaría. I mira que se l’estima, però la pobra bèstia s’haurà d’aguantar.
Quina relació ot tenir el gibrell amb el mirall? Això és molt estrany i misteriós. El ppobre Llorencet s'esforça tant com pot i l'Alícia encara es fa la desmenjada... és que aquesta nena no té arreglo...
ResponEliminaSort que la Cleo és decidida, jo estic segura que ella sap el que ha de fer.
Molt bé Arare... la història continua intrigant...
El Llorencet ha de seguir. Que vos ho digui l'Alicia (Carme), que sap el per què.
ResponEliminaAjudeu- vos. Anton.
Arare,
ResponEliminabé, bé, bé!!! m'agrada!
Trobo que has tingut molta traça en descriure aquest fragment de la història i deixar-nos amb "l'enjòlit" (allò que els francesos anomenen el "suspens").
La Bruna té una cavall i una euga: el Llamp i la Taca. Així, quan poden, surten les dues.
A veure què passa d'aquí en endavant! :)
I Alícia, a veure si ens ho expliques!!!
A mi el joc dels miralls em té trasbalsada, quina màgia contenen? Ara, aquesta noia porta de cap tothom, cadascú pel seu! Està ben emocionant!
ResponEliminaBen lligat o ben deslligat... el gibrell, el mirall, i falten els del facebook! això es posa molt molt interessant..
ResponEliminaM'estic perdent i em temo quan em toqui...
ResponEliminaVeí, la segona tongada... es per començar de nou, una història nova, tu comences amb un personatge teu, com sempre, i es lligarà una nova història, a,b altres personatges, totalment independent d'aquesta. Només faltaria... quin embolic, sinó!
ResponEliminajajaja, això d'anar escrivint la pròpia novel·la és divertit... ja vaig participar una vegada en una novel·la col·lectiva i és una sensació molt bona. la d'anar fent una història en la que no tens ni idea de què passarà... com a la vida mateixa...
ResponEliminaAh! Collons! Jo em pensava qua havia de fer un personatge nou, però lligat a tot el que esteu escrivint... O sigui que ja m'ho miro amb més calma! Buf! I'm sorry!
ResponElimina