divendres, 5 de febrer de 2010

Ella és la clau, de Cèlia

Avui el cap del Frabrizzio ha estat especialment espès. Les classes de la universitat les ha trobades més aviat insípides, poques vegades descobreix alguna cosa que l’arribi a encuriosir de veritat perquè té una avantatjada intel•ligència però poca comunicació amb els seus companys. Les lectures lliures a la biblioteca, la recerca d’informació per internet o la seva pròpia investigació sobre els temes que ell s’imposa, són molt més interessants. A més, des que va trobar-se malament que el cap no para de fer-li mal... l’estudi de la matèria el té amoïnat, la matèria obscura i la física quàntica. Estar en un lloc i aparèixer a un altre... No pot descansar gaire per les nits, es nota encara enfebrat però amb el pensament accelerat. No té malsons sinó somnis recurrents de miralls que es trenquen i deixen presoner un avi a l’altre cantó del mirall.
De sobte se’n va a la bibliotecària i demana un llibre: Alice's Adventures in Wonderland (1865) de Lewis Carroll . La bibliotecària el mira de dalt a baix
- a la universitat de ciències demanes aquest llibre?
- Només volia recordar com resolia l’autor l’entrada d’un món a l’altre, ara no ho recordo, fa tant de temps que el vaig llegir, però el cor em diu que...
- D’acord, si només és per un moment, casualment jo també l’estic llegint, te’l deixo!
El llibre no el tranquil•litza pas, no és aquest el que busca i li retorna, ara se’n recorda, busca la segona part! Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, el conte que va escriure Lewis Carroll el 1871.
Un mirall és ... i ho cerca per internet: MIRALL
Ja té nous camins per recórrer: pla, còncau, convex, llum, focus, reflexió, paràbola...
Una altra nit d’insomni, ho sap, una altra nit de no descansar a no ser que escolti música, bona música...
I és aleshores que recorda aquells ulls que el van intrigar tant i pensa que són a Barcelona. I sense pensar-ho, una cosa que no havia fet mai a la vida, compra un bitllet d’avió low cost per aquella mateixa nit cap a Barcelona i dues entrades per un concert de Mozart. Ja no torna cap a casa, se’n va directament a l’aeroport i l’endemà al matí té dues coses a fer, trobar l’Alícia i convidar-la al concert.



Puja a l’autobús, s’asseu darrere el conductor i observa que mentre puja la gent, ell està llegint una pàgina d’un diari... miralls que es van trencar i un avi i una infermera desapareguts! Necessitava trobar l’Alícia, tenia la intuïció que ella, ELLA era la clau...

No sap per on començar, ha tret la fotografia per internet i l’ensenya al conductor, que en veure-la la reconeix .
- D’acord, faré el meu trajecte i el porto a l’hospital. Ha anat a veure el seu avi. I perquè la vol veure aquesta noia? -li pregunta amb la il•lusió de tenir una excusa per veure-la.
- Ella és la clau, l’he de trobar! Hem d’anar aquesta nit al concert de Mozart al Palau de la música catalana!

9 comentaris:

  1. Ai ai ai que anem al nus de la cosa...el Fabrizio, el Llorenç....a través del mirall i un concert de Mozart ....

    ResponElimina
  2. està posant-se emocionant...
    Felicitats, Cèlia!

    ResponElimina
  3. Tots dos interessants per l'Alícia... i que emocionant... a veura si un científic ens ajuda.

    fde moment tenim dos desapareguts, l'avi i la Tina ... no sabem si són a l'altre costa t del mirall tots dos o un dels dos... o cap dels dos.

    Endavant a mb la història! Cèlia felicitats! molt bona continuació. Està bé que en Fabrizzio s'apropi cap aquí.

    ResponElimina
  4. Clar que ens en sortirem, com si no?

    ResponElimina
  5. Clar que ens en sortirem... Anton.

    ResponElimina
  6. ai,ai,ai, tothom vol veure l'Alícia... i la Cleo... haurà entrat sola a l'hospital? haurà trobat alguna pista?

    ostres, quina novel·la més interessant!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. No sé si seran els seus ulls però potser ella és la clau com pensa en Fabrizzio, però tenim miralls de vidre i miralls d'aigua... quins són els que retenen el Biel?

    ResponElimina
  8. I de quin color són els ulls de l'Alícia?

    ResponElimina
  9. Jo crec que els ulls de l'Alícia, son foscos, marrons foscos...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons