- Un mirall fet a miques? No pot ser! L’infermera deu haver quedat a l’altra banda del mirall i no podrà tornar!
- Alícia, no diguis bestieses, a veure si em comences a parlar de conills i la que hauré d’anar a l’hospital seré jo!
- Parlaré amb la tieta Cleo!
- Sí, sí, si et plau, truca-la, bé li hem de dir que hem de buscar l’avi.
- Tieta Cleo?
- Hola preciosa! Com va tot?
- Malament, que no saps això de l’avi?
- Sí, ho sé, m’acaben de trucar.
- Doncs, ja aps que s’ha de recompondre el mirall, oi?
- Sí, i tant que sí, per descomptat, ja els ho he dit. Però no sé si em faran cas. He dit que ens guardessin tots els trossos, que ja ho faríem nosaltres. I saps qui era l’infermera?
- Qui?
- La Tina , l’amiga de la Bruna , aquella que havia estudiat amb ella.
- I ja ho sap, la Bruna ?
- Vols que ens hi arribem?
- D’acord t’acompanyo!
La tieta Cleo va passar a buscar l’Alícia, mentre sa mare trucava als mossos per buscar l’avi, però li van dir que fins que fes 24 hores no mourien ni un dit.
- Tieta Cleo, saps què?
- Vaig conèixer un noi...
- No em diguis? On?
- El conductor de l’autocar que em va dur el dia de cap d’any. Es diu Llorenç i és molt simpàtic, em va ajudar i em va acompanyar a casa. I em va demanar el telèfon...
- I t’ha trucat?
- No, encara no. Però si no em truca aquest, em va dir la Bruna que em presentaria un ex-alumne seu!
- Uix! No donaràs l’abast, noia!
- Au va, tieta!
- Escolta, ara seriosament, agafarem la Bruna i ens n’anirem a l’hospital a confegir el mirall... espero que sigui possible. La Tina ha de poder totnar.
- I tu creus que l’única possibilitat és confegir-lo?
- No! segur que n’hi ha d’altres, però jo no les sé. I tu?
- No me’n recordo, era tant petita, quan em va passar això del mirall, però si trobem l’avi, ell potser ho sap.
Ui, veig que les coses es van lligant per una banda i deslligant per l'altra! Ja sabem qui és el Biel, però això del mirall és ben neguitejador... i què li va passar a l'Alícia? I on és la Tina? Renoi, que emocionant! :-))
ResponEliminaostres quina imaginacio, quina emoció.
ResponEliminaI ara què faig jo amb el meu pobre personatge segrestat i qui sap si és a l'altra banda del mirall... Pobre Tina! Això s'està posant molt interessant....
ResponEliminaJo crec que la Tina hauria de tornar...:)
ResponEliminaA veure demà què passa...
Ja comencen a passar coses paranormals, és que no hi ha manera, eh, sempre acabem escrivint coses ben estranyes.
ResponEliminaPerò els personatges comencen a lligar, això està molt bé.
Jo per part meva penso fer tots els possibles perquè la Tina torni... :) si ningú no m'ho entrebanca.... o sigui que... a veure si m'ajudeu!
ResponEliminaA veure què puc fer jo! Però tinc un italià a Roma mig enamorat d'uns ulls, l'hauré de fer venir, no trobeu? I ajudarà amb el mirall o no? qui lo sa!
ResponEliminaNoi/es teniu prou feina a desenredar la troca.
ResponEliminaLa llana però, és de bona qualitat o sigui que el resultat promet ser immillorable, segur.
En Fabrizzio ha de tornar... o no?