23 -6 -09
Veig la dansa de les ones
que s’encalça en meva cara,
vertigen brullant d’espuma
que escup sa llavor blanca.
Els peus i turmells de núvia
al meu costat els ablana.
Ella feliç, avui l’abilla
l’aigua...
L’aigua coloreja com seus ulls
verds, com verda maragda.
Jo sospiro en dins banyar-m’hi
i donar-li cos i ànima.
Veig la dansa de les ones
que s’encalça en meva cara,
vertigen brullant d’espuma
que escup sa llavor blanca.
Els peus i turmells de núvia
al meu costat els ablana.
Ella feliç, avui l’abilla
l’aigua...
L’aigua coloreja com seus ulls
verds, com verda maragda.
Jo sospiro en dins banyar-m’hi
i donar-li cos i ànima.
Magnífiques paraules, amb magnífica imatge!!
ResponEliminaLi has sabut donar una bona continuació, donant-li cos i ànima!
ResponEliminaEm feia una mica de por, i al veure que no continuava ningú m'he revestit de coratge i he llençat la pedra...
ResponEliminaEl del Joan m'ha entrat com una sajeta. Felicitats pel poema i per el seu dia. Anton.
Enmig del ball i el bay als ulls, jo et prenc el testimoni... ja veus, Antón, mai havia sigut tan suggerent el seguir una roda de poemes...
ResponEliminaPERÒ QUE BONIC! Quines paraules més belles. Quants poetes hi ha en aquest nostre pais.
ResponEliminaAnton, quina preciositat de ball i de bany... suggerent com diu la Zel. Escolteu, poetes, m'emocioneu cada dia unes quantes vegades.
ResponEliminaGràcies!
Un poema fet dansa!
ResponEliminaEm posaria les sabates de ballet ara mateix per marcar el pas...