D' Ignacio Terrado de Bocins de nit
"N'estava farta, farta, farta!
Sí! Ja n'hi havia prou, d'aquest color.
Sempre així. Sempre, sempre, sempre!
Sempre patint, maleït sigui, fugint d'un destí invencible i etern, corrent i corrent i amagant-se entre els arbres i els matolls, rere les roques i sota les pedres, si calia, per acabar perdent-ho tot amb un bes sortit de llavis d'acer.
No, no, no! Això no havia d'ésser així. M'hi nego!
És que hi ha algun invisible Narrador, en algun lloc, que s'ha proposat torturar-me?
I ella corria i corria i corria, com sempre havia fet.
Tota una història de caigudes i de plors, de pèrdua i desengany, corrent, fugint del fusell del caçador.
Però ara... això no havia de continuar així.
No, no podia continuar així.
La mare lloba va agafar els seus cadells, els tres que li quedaven –tres de vuit!– i sortí del bosc on havia viscut sempre.
Caminaria i caminaria, n'estava decidida, caminaria i caminaria fins que trobés, per fi!, allò que el seu cor anhelava.
El vent se n'endugué els udols. Tota una tradició de contes estava a punt de canviar.
Diuen que, allà a la vora del mar, hi ha algú que coneix l'amor..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un començament inesperat, un personatge inesperat, Ignacio.
ResponEliminaPenso que per l'ordre en que apareixen els enllaços dels nostres blogs, aquí a Personatge s itinerants, podria ser l'ordre per anar fent les itnervencions.
Com que em sembla que el Miquel Àngel... no està molt convençut del tema, el deixarem fora de torn, perquè no hagi de seguir el ritme... i que escrigui quan vulgui. Nosaltres anem fent setmanalment i ell que aparegui com un àngel o un arcàngel quan menys ens ho esperem.
Això potser tranquil·litzarà al Sebastià- Queralbs que no li agrada el 7. Problema resolt: Ja som vuit...
Sembla que de moment a l'enquesta guanyem els d'escriure cada setmana, (com jo) doncs: cada setmana, mentre es pugui.
Jo començré demà i m'adjudico els dijous, cada dijous poc més o menys... o dimecres a la nit o divendres al mati, per allò dels imprevistos o dies complicats, escriure la meva part.
Si algú no pot escriure ni en el dia que li toqui ni l'endemà, saltem el torn al següent? Us sembla?
Jo tampoc me l'esperava ni el principi ni el final. Realment sorprenent. AIxò pinta molt i molt bé! ;)
ResponEliminaSe m'ha posat la pell de gallina... Preciosa la història!
ResponElimina