Estava una mica cansat de la seva feina a la fusteria. De fet ell no era pas fuster, era fotògraf, però no se n'acabava de sortir i ara com que li havien demanat un cop de mà provisional d'uns quants mesos, i ell tampoc tenia gaire feina, s'hi havia avingut. Si cobrava alguna mesada no li aniria pas malament.
En Roc es delia per arribar a casa. Vivia sol, en una caseta de poble, en un carrer estret, on les finestres de la casa del davant eren ben a prop. Cada dia es mirava una noia que treballava allà davant, amb discreció primer, amb somriures creuats al cap de pocs dies. Ella feinejava: treia la pols, fregava vidres i ell se la mirava, devia treballar per l'Eulàlia .
- Eulàlia - li va dir quan es van trobar de bon matí pel carrer en anar a treballar - aquesta noia que tens que et fa la neteja, me l'has de presentar.
- Aquesta noia, Roc, ni te la miris, està casada i té una nena de 6 anys!
- Ja he fet tard, Eulàlia! Ja me l'he mirada. Com es diu?
- Es diu, Elena. I deixa-la tranquil·la, que ja et conec!
- Està bé, està bé, ja faré bondat, però és que m'agrada molt. Té un somriure preciós.
I a la tarda quan l'Eulàlia arribava a casa i l'Elena ja se'n anava... li diu:
- Eulàlia, coneixes aquest noi que viu aquí al davant?
- Sí és en Roc i si em vols fer cas no li donis gaire corda.
- No, no, si no ens hem dit ni una paraula, però és simpàtic!
No va poder fer res més que sacsejar el cap d'un costat a l'altre, mentre es rentava mentalment les mans i decidia fer l'orni i no veure res del que passaria allà davant dels seus ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
He llegit els dos relats seguits, abans no m'he pogut connectar. Si seguiu a aquest ritme, però serà complicat no perdre-se'n una. Crec que això pinta molt bé, m'han agradat, i espero començar a veure interaccions, repeteixo que trobo que és una iniciativa molt interessant.
ResponEliminaJo crec que malgrat L'Eulalia pasara las mirades i els somriures ja son el preludi.
ResponEliminaMare meva! Quin talent que tens Carme i ho dic del tot sincera. Ais quan em toqui a mi... Hi ha massa nivell de moment entre tu i l'Ignacio. Què passarà amb en Roc i n'Elena? Ja tinc ganes de saber-ho!!!
ResponEliminavaje... això funciona! ja tinc ganes que els personatges s'entrecreuin...
ResponEliminaEls que vénen després de nosaltres tenen llibertat absoluta per entrecreuar el seu personatge original amb algun o alguns dels que ja hi ha penjats. I a partir de la segona ronda, això ja serà obligatori... relacionar-los els uns amb els altres, en tota libertat en cada intervenció.
ResponEliminaEn Roc i l'Eulàlia tenen nou resident al carrer! A veure com acaba...
ResponElimina